La Cabreta del Cornamusam
La Cabreta és una peça d’imatgeria festiva representa una simpàtica cabra que toca la cornamusa. Va néixer com a porta per connectar el festival Cornamusam amb el públic infantil i amb tot aquell sector que no coneix tant la música tradicional però és seguidor de la faràndula olotina.
Neix el 1996, obra de Tavi Algueró, Àngel Rigall i Xavier Orriols i des de la seva primera aparició ja va ocupar la plaça Rector Ferrer per sortir a ballar, lloc que manté 30 anys després. Amb els anys, ha esdevingut símbol del Cornamusam i companya inseparable del sac de gemecs i la cobla de Ministrers de l’Escola de Música d’Olot.
La música i el ball
Des de la seva primera aparició fa 30 anys, la Cabreta balla a la plaça Rector Ferrer acompanyada per diferents artistes que visiten el festival. Després de la creació de l’Àrea de Música Tradicional de l’Escola Municipal de Música d’Olot l’any 2001, la Cabreta va trobar els seus companys de viatge inseparables: els Ministrers de l’EMMO, que des d’aleshores han tocat cada any al seu costat.
Quan la Cabreta surt a ballar s’interpreten dues peces: la Marxa de la Cabreta i el Ball de la Cabreta.
La Marxa de la Cabreta
La Marxa de la Cabreta va ser composta el mateix any per Joan Josep Mayans, membre fundador d’El Til·ler i del Cornamusam. En una sobretaula a can Xalegre, Mayans va tenir la inspiració d’una tonada a ritme de vals-jota per acompanyar la nova figura que estava a punt de sortir als carrers d’Olot per primera vegada. Donat el context era el festival del sac de gemecs, tenia tot el sentit que l’arranjament de la melodia fos per a cobla de ministrers. Mayans també va ser l’encarregat d’arranjar el Ball de la Cabreta, tot i que en aquesta ocasió la història de la melodia és molt diferent.
El Ball de la Cabreta
Els membres d’El Til·ler la van trobar documentada en el llibret Els balls de gegants. Reproducció de les partitures de l’arxiu d’en Joan Amades. autoeditat per l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya el 1992. En el llibre hi figurava un Ball dels gegants d’Olot, una melodia que es considerava anònima en aquell moment. La peça, que se suposava que podria haver estat un ball pla interpretat antigament per als gegants vells d’Olot, es va reinterpretar amb aire de jota, arranjat per a cobla de ministrers. La peça de seguida va esdevenir popular amb el nou nom o també amb el nom de La Cabreta d’Olot.
L’any 2023, Jordi Puig, Jordi Quintana i Pau Benítez elaboraven el llibret Repertori d’emergència per a flabiolaires i van decidir consultar a Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, que els va proporcionar context que fins aleshores no es coneixia: la peça va ser informada per Esteve Triadú i era el ball dels gegants del carrer Lorenzana (de la foneria Barberí), que van existir a Olot entre 1902 i 1916. Segons Josep Murlà, que va fer recerca en la premsa d’aquell temps, aquells gegants ballaven acompanyats d’un vals compost per Antoni Moner.
Referències:
MAYANS, Joan Josep. 40 peces per a sac de gemecs. Sans Edicions.
PUIG, Jordi. «I si el ball de la cabreta no fos anònim?». El cartipàs, 2024, núm. 159, p. 1.
Vols marxandatge de la Cabreta?
A banda d’enganxines per a Whatsapp tenim més marxandatge: des d’enganxines en paper, làmines, figures de goma i figures de ganxet. En vols algun? Escriu-nos a contacte@eltiller.cat i mirem com t’ho podem fer arribar!
Els costos d’enviament no estan contemplats en el preu dels diferents ítems.

